Ajuda

  • Es pot beure l’aigua de l’aixeta?

    I tant. L’aigua de l’aixeta és potable, és a dir, aigua que poden ingerir les persones sense risc per a la seva salut.

  • Si de sobte l’aigua de casa meva té una aparença, un gust o una olor desagradables, es pot beure?

    En cas que, de manera puntual, l’aigua de casa teva surti tèrbola, amb un gust o una olor desagradables, et recomanem que et posis en contacte amb el nostre servei d’atenció al client.

  • Cal instal·lar dispositius domèstics, com ara els descalcificadors o filtres d’osmosi inversa, per millorar la qualitat de l’aigua?

    L’aigua de l’aixeta és potable i compleix totes les normatives de qualitat establertes per la legislació. Per això no cal adquirir cap dispositiu addicional per tractar aquesta aigua. Sí que s’ha d’assenyalar que si no es trien adequadament aquests dispositius, no es controlen regularment i no se’n fa el manteniment recomanat, poden aparèixer riscos per a la salut (contaminació per bacteris, desmineralització excessiva de l’aigua, concentracions elevades de sodi, etc.).

  • Què és el clor?

    El clor és el desinfectant d’aigua més utilitzat al món, per la seva efectivitat i fiabilitat per eliminar tota mena de microbis nocius que puguin contenir l’aigua, les canonades de subministrament o els dipòsits d’emmagatzematge. El clor que s’afegeix a l’aigua de consum humà és una dosi mínima de garantia sanitària —marcada per la legislació—, totalment inofensiu per a la salut de les persones.

    Per això l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el recomana com el desinfectant més indicat per a l’aigua.

    De fet, la cloració de l’aigua potable és un dels avenços més significatius en la protecció de la salut pública.

  • Per què la cloració és la tècnica desinfectant més utilitzada al món per potabilitzar l’aigua?

    Perquè és el mètode que garanteix millor la desinfecció de l’aigua fins que arriba a les aixetes dels consumidors, impedint que proliferin els agents patògens als dipòsits d’emmagatzematge i les canonades de subministrament, i per la seva innocuïtat més que comprovada en les concentracions utilitzades. Per això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el recomana com el desinfectant més indicat per a l’aigua.

  • Quina quantitat de clor conté l’aigua de l’aixeta?

    Segons la normativa estatal vigent (Reial decret 140/2003), transposició de la Directiva europea 98/83/CE, la concentració de clor a l’aigua per al consum humà no ha de superar 1 mg/l, si bé és un paràmetre indicatiu. Tot i que la legislació estatal no estableix cap valor mínim per al clor lliure, diferents comunitats autònomes l’han fixat a través dels seus plans de vigilància, en la majoria dels casos, en un valor de 0,2 mg/l.

    Tenint en compte que el clor desapareix en funció del temps de residència a l’aigua i de la temperatura, entre altres factors, se’n controla el nivell per tota la xarxa de distribució. D’aquesta manera, si durant el recorregut fins a les llars dels consumidors el nivell d’aquest component baixa del límit indicatiu establert, des de la mateixa xarxa de distribució es dosifiquen petites quantitats de clor (recloracions) per garantir la qualitat sanitària de l’aigua.

  • És perjudicial per a la salut?

    L’OMS assenyala que, en les concentracions establertes per la legislació, el clor és totalment inofensiu per a la salut. Les concentracions màximes d’aquest component a l’aigua de l’aixeta establertes per aquesta organització garanteixen que no comporti cap risc per a la salut.

    De fet, la cloració de l’aigua potable és un dels avenços més significatius en la protecció de la salut pública, ja que, pel seu elevat poder letal contra bacteris i altres microorganismes, ha contribuït a prevenir i erradicar moltes malalties de transmissió hídrica. La presència d’una dosi de clor correcta després del tractament de l’aigua no comporta cap risc per a la salut i dona a l’aigua un efecte de protecció davant de contaminants, a més de ser un indicador de la seva desinfecció correcta. 

  • Per què jo noto un gust que no m’agrada a l’aigua i altres persones no?

    L’aigua conté certes substàncies dissoltes que s’hi han incorporat a la natura i que li donen un sabor característic. És natural. Aquestes substàncies dissoltes depenen principalment, entre altres factors, de l’origen de l’aigua (subterrani, superficial o marí) i de la composició geològica del terreny pel qual corre l’aigua.

    El gust es nota en canviar de tipus d’aigua, ja que passem d’una aigua a la qual estem acostumats a una altra a la qual no ho estem.

  • Què és la duresa de l’aigua?

    L’aigua adquireix el calci i el magnesi, que en determinen la duresa, en entrar en contacte amb els diversos tipus de terrenys pels quals circula el riu o l’aqüífer d’on procedeix. Per tant, el grau de duresa de l’aigua depèn del caràcter geològic del sòl que travessa des del seu origen. Així, un sòl calcari genera continguts més elevats de calç que un sòl granític. 

  • Les aigües dures són bones per a la salut?

    La duresa de l’aigua de l’aixeta no representa cap perill per a la salut humana, sinó tot el contrari: el calci i el magnesi, que caracteritzen la duresa de l’aigua, són essencials per a la salut.

    Una dieta rica en calci és fonamental per a la formació i el manteniment del teixit ossi, el funcionament correcte del sistema cardiovascular i la secreció d’hormones. Amb l’edat, es pot produir una pèrdua de massa òssia i poden aparèixer problemes d’osteoporosi, que es poden pal·liar, en part, amb una ingesta elevada de calci.

    En l’actualitat, l’aigua s’ha convertit en una font significativa d’ingesta de calci, tenint en compte que el consum de lactis ha disminuït. Així, doncs, el consum diari d’entre 1 i 1,5 litres d’aigua de l’aixeta aporta entre un 7% i un 15% de la quantitat diària recomanada d’aquest nutrient. A més, el calci té un paper important des del punt de vista dels requeriments nutricionals diaris dels nens, i s’estima que l’aigua de l’aixeta aporta entre el 15% i el 20% del calci diari necessari en la dieta dels nens i els adolescents.

    El magnesi és indispensable per a nombroses funcions cel·lulars, així com per a la mineralització òssia, la transmissió de l’activitat neuromuscular i del sistema nerviós central, i la funció cardíaca. Una ingesta d’entre 1 i 1,5 litres d’aigua de l’aixeta de la companyia  aporta entre un 5% i un 20% de la quantitat diària recomanada de magnesi.

  • Com es mesura la duresa de l’aigua?

    La duresa de l’aigua se sol expressar a través de la concentració de carbonat de calci (CaCO3) a l’aigua.

    Per això, segons el grau de duresa, l’aigua té diferents classificacions. Una de les més utilitzades és l’escala Merck:

    0 – 79 mg CaCO3/l…………………………. Aigua molt tova
     80 – 149 mg CaCO3/l……………………  Aigua tova
    150 – 329 mg CaCO3/l…………………… Aigua semidura
    330 – 549 mg CaCO3/l…………………… Aigua dura
    Més de 550 mg CaCO3/l……………….. Aigua molt dura

    La duresa de l’aigua també es pot expressar en graus francesos (°FH) o en graus alemanys (°DH). L’equivalència entre aquestes unitats i la duresa expressada en mg/l de carbonat càlcic és la següent:

    1 ºFH = 10 mg CaCO3/l
    1 ºDH = 17,8 mg CaCO3/l

  • Necessito saber la duresa de l’aigua per programar el rentavaixella. On la puc consultar?

    Totes les dades en relació amb l'aigua que consumeixes es troben al Web públic del Sistema d'Informació Nacional de l'Aigua. També pots trobar l'enllaç al nostre web a l'apartat La Teva Aigua / Control de qualitat de l'aigua. 

  • N’hi ha prou amb beure 1,5 litres d’aigua al dia?

    És difícil establir la quantitat exacta d’aigua que una persona ha de beure diàriament, ja que les necessitats solen variar depenent de diversos factors, com ara l’activitat física, el clima, l’edat i el sexe, entre d’altres.

    Es recomana que una persona adulta sana consumeixi 1 ml d’aigua per cada quilocaloria que ingereix al dia, és a dir, entre 2 i 3 litres d’aigua diàriament.

    D’aquesta quantitat, entre un 75% i un 80% s’ha d’obtenir de les begudes (bàsicament, aigua, llet, sucs, infusions, brous, etc.), mentre que el 20% o el 25% restant ha de procedir d’aliments sòlids, com ara la fruita i la verdura.
     

  • Saps com es recomana començar i acabar el dia?

    Quan dormim, perdem aigua. Per això és recomanable beure’s almenys un got abans d’anar a dormir i un altre en llevar-se.

  • Per què és important estar ben hidratats?

    Quan transpirem, el nostre cos perd aigua i sals minerals. El 99% de la nostra suor no és més que aigua, però també conté minerals com ara el sodi, el potassi, el ferro i el magnesi.

    Una bona hidratació permet recuperar els valors d’aigua que necessita l’organisme i evitar certs trastorns, com ara vòmits, mals de cap, cansament, pell seca, etc., símptomes característics de la deshidratació.

  • Saps per què no hem d’esperar a tenir set per beure aigua?

    Hem de compensar com més aviat millor la pèrdua d’aigua que pateix el cos diàriament (més de 2 litres) per evitar que comenci el procés de deshidratació.

    Per això és molt important que no esperem a tenir la sensació de set per beure aigua, ja que aquest símptoma és una característica pròpia de la deshidratació.

  • Hem de beure més aigua quan fem exercici?

    És fonamental beure mig litre d’aigua dues hores abans de fer exercici per tenir una bona hidratació i deixar temps al cos perquè n’elimini l’excedent.

    Durant l’exercici, és recomanable hidratar-se en intervals regulars per reemplaçar tota l’aigua que es perd a través de la suor. Després de fer exercici, és essencial beure aigua per recuperar-se adequadament.

  • L’aigua de l’aixeta és bona per a un atleta d’elit?

    Sí, l’aigua de l’aixeta és bona per a un atleta d’elit i per a qualsevol persona que faci esport.

  • Els nens poden beure aigua de l’aixeta?

    L’aigua de l’aixeta és saludable per a adults i per a nens. És important que els nens facin aturades obligatòries en els entrenaments o jocs per beure la quantitat d’aigua suficient i hidratar-se. 

  • Les persones grans s’han d’hidratar més?

    En el cas de les persones grans, és fonamental controlar-ne el consum d’aigua, ja que amb l’edat es produeixen canvis en la funció renal i una disminució important de la sensació de set.

  • Sabíeu que es recomana beure més aigua si tenim la grip o diarrea?

    El refredat comú, la grip i les diarrees comporten sovint deshidratació, de manera que en aquests estats és necessari beure aigua regularment.

  • Per què és millor dutxar-se que banyar-se?

    És millor dutxar-se perquè cada minut que passem sota la dutxa amb l’aixeta oberta podem gastar fins a uns 10 litres d’aigua. 

  • Quines plantes són les que requereixen un consum d’aigua menor?

    Les plantes que requereixen un consum d’aigua menor són els arbustos, les plantes autòctones i les resistents. Són plantes igualment boniques i consumeixen menys aigua.

  • Quina és la millor hora per regar el jardí?

    A primera hora del matí o al vespre, ja que aprofitem més l’aigua perquè no s’evapora tan ràpidament.

  • Després de cuinar, on llenço l’oli?

    S’aconsella retirar l’oli de la paella amb paper absorbent i tirar-lo a les escombraries, o bé recollir-lo, un cop fred, en un envàs de plàstic hermètic i portar-lo a un punt de recollida perquè pugui ser reciclat. No el llencis a l’aigüera perquè l’oli i l’aigua no es barregen i és molt difícil eliminar-lo a les depuradores.

  • Per què es recomana no llençar pintura a l’aigüera?

    Es recomana no llençar pintura a l’aigüera perquè és un material molt contaminant. Us aconsellem que la deixeu assecar fins que obtingueu una massa sòlida i aleshores la porteu als centres de recollida municipals.

  • I les burilles, les podem llençar al vàter?

    No llenceu les burilles al vàter perquè contenen nicotina i quitrà, substàncies que es dissolen fàcilment a l’aigua i que són contaminants, fins i tot en petites concentracions, i és molt difícil eliminar-les en el procés de depuració. Llenceu les burilles dels cigarrets a les escombraries un cop estiguin ben apagades. 

  • Quins altres materials no convé llençar al vàter?

    Les tovalloletes humides, els medicaments, els bastonets, els plàstics, les gases, les compreses i els preservatius no s’han de llençar al vàter, ja que poden obstruir les canonades i afectar l’entrada de l’aigua residual a les depuradores. Us aconsellem que poseu un petit contenidor al bany per llençar aquests residus sòlids.