T'ajudem

  • Es pot beure l’aigua de l’aixeta?

    Sens dubte. L’aigua de l’aixeta és potable, o siga, és aigua que poden ingerir les persones sense risc per a la seua salut.

  • Si l’aigua de la meua casa té de sobte una aparença, un gust o una olor desagradable, es pot beure?

    En cas que, de forma puntual, la teua aigua isca tèrbola, amb un gust o una olor desagradables, et recomanem que et poses en contacte amb el nostre servici d’atenció al client.

  • Cal instal·lar dispositius domèstics com descalcificadors o filtres d’osmosi inversa per a millorar la qualitat de l’aigua?

    L’aigua de l’aixeta és potable i complix totes les normes de qualitat establides per la legislació. Per este motiu, no cal adquirir cap dispositiu addicional per a tractar esta aigua. Sí que cal assenyalar que, si no es trien adequadament estos dispositius, o no es controlen regularment ni se’n fa el manteniment recomanat, podrien aparéixer riscos per a la salut (contaminació per bacteris, desmineralització excessiva de l’aigua, concentracions elevades de sodi, etc.).

  • Què és el clor?

    El clor és el desinfectant d’aigua més utilitzat en el món, per la seua efectivitat i fiabilitat per a eliminar tot tipus de microbis nocius que puguen contindre l’aigua, les canonades de subministrament o els depòsits d’emmagatzematge. El clor que s’afig a l’aigua de consum humà és una dosi mínima de garantia sanitària –marcada per la legislació–, totalment inofensiva per a la salut de les persones.

    Per este motiu, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el recomana com el desinfectant més indicat per a l’aigua.

    De fet, la cloració de l’aigua potable és un dels avançaments més significatius en la protecció de la salut pública.

  • Per què la cloració és la tècnica desinfectant més utilitzada en el món per a potabilitzar l’aigua?

    Perquè és el mètode que millor garantix la desinfecció de l’aigua fins que esta arriba a les aixetes dels consumidors, amb la qual cosa impedix que proliferen els agents patògens en els depòsits d’emmagatzematge i les canonades de subministrament, i per la seua més que comprovada innocuïtat en les concentracions utilitzades. Per estos motius, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el recomana com el desinfectant més indicat per a l’aigua.

  • Quina quantitat de clor conté l’aigua de l’aixeta?

    Segons la normativa estatal vigent (Reial decret 140/2003), transposició de la Directiva europea 98/83/CE, la concentració de clor en l’aigua per a consum humà no ha de superar la xifra d’1 mg/l, si bé es tracta d’un paràmetre indicatiu. Encara que la legislació estatal no establix cap valor mínim per al clor lliure, diferents comunitats autònomes n’han fixat un a través dels seus plans de vigilància, en la majoria dels casos en un valor de 0,2 mg/l.

    Tenint en compte que el clor desapareix en funció del temps de residència en l’aigua i de la temperatura, entre altres factors, el seu nivell es controla per tota la xarxa de distribució. D’eixa manera, si durant el recorregut fins a les llars dels consumidors el nivell d’este component baixa del límit indicatiu establit, des de la mateixa xarxa de distribució s’aporten dosis xicotetes de clor (recloracions) per a garantir la qualitat sanitària de l’aigua.

  • És perjudicial per a la salut?

    L’OMS assenyala que, en les concentracions establides per la legislació, el clor és totalment inofensiu per a la salut. Les concentracions màximes d’este component en l’aigua de l’aixeta establides per esta organització garantixen que no comporte cap risc per a la salut.

    De fet, la cloració de l’aigua potable és un dels avançaments més significatius en la protecció de la salut pública, ja que pel seu alt poder letal contra bacteris i altres microorganismes, ha contribuït a previndre i eradicar moltes malalties de transmissió hídrica. La presència d’una dosi correcta de clor després del tractament de l’aigua no comporta cap risc per a la salut i conferix a l’aigua un efecte de protecció davant de contaminants, a més de ser un indicador de la seua desinfecció correcta.

  • Per què jo note un gust que no m’agrada en l’aigua i altres persones no el noten?

    L’aigua conté certes substàncies dissoltes, que s’han incorporat en la naturalesa, que li conferixen un gust característic. Açò és el que és natural. Estes substàncies dissoltes depenen principalment, entre altres factors, de l’origen de l’aigua (subterrani, superficial o marí) i de la composició geològica del terreny pel qual discorre l’aigua.

    El gust es nota al canviar de tipus d’aigua, ja que passem d’una aigua a la qual estem acostumats a una altra a la qual no ho estem.

  • Què origina la duresa de l’aigua?

    L’aigua adquirix el calci i el magnesi que determinen la seua duresa al contactar amb els diferents tipus de terrenys pels quals circula el riu o l’aqüífer d’on procedix. Per tant, el grau de duresa de l’aigua depén del caràcter geològic del sòl que travessa en l’origen. Així, un sòl calcari genera majors continguts de calç que un sòl granític.

  • Les aigües dures són bones per a la salut?

    La duresa de l’aigua de l’aixeta no suposa cap perill per a la salut humana, sinó que és al contrari: el calci i el magnesi que caracteritzen la duresa de l’aigua són essencials per a la salut.

    Una dieta rica en calci és fonamental per a la formació i el manteniment del teixit ossi, el funcionament correcte del sistema cardiovascular i la secreció d’hormones. Amb l’envelliment es pot produir una pèrdua de massa òssia i aleshores sorgixen problemes d’osteoporosi, que es poden pal·liar, en part, amb una ingesta elevada de calci.

    Actualment, l’aigua s’ha convertit en una font significativa d’ingesta de calci, si tenim en compte que el consum de làctics ha disminuït. Així, el consum diari d’entre 1 i 1,5 litres d’aigua de l’aixeta aporta entre un 7% i un 15% de la quantitat diària recomanada d’este nutrient. A més, el calci té un paper important des del punt de vista dels requeriments nutricionals diaris dels xiquets, i s’estima que l’aigua de l’aixeta aporta entre el 15% i el 20% del calci diari necessari en la dieta dels xiquets i els adolescents.

    El magnesi és indispensable per a nombroses funcions cel·lulars, així com per a la mineralització òssia, la transmissió de l’activitat neuromuscular i del sistema nerviós central, i la funció cardíaca. Una ingesta d’entre 1 i 1,5 litres d’aigua de l’aixeta de la companyia  aporta entre un 5% i un 20% de la quantitat diària recomanada de magnesi.

  • Com es mesura la duresa de l’aigua?

    La duresa de l’aigua se sol expressar a través de la concentració de carbonat de calci (CaCO3) de l’aigua.

    Per este motiu, segons el grau de duresa hi ha diferents classificacions de les aigües. Una de les més utilitzades és l’escala de Merck:

    0 – 79 mg CaCO3/l…………………………. Aigua molt blana
     80 – 149 mg CaCO3/l……………………  Aigua blana
    150 – 329 mg CaCO3/l…………………… Aigua semidura
    330 – 549 mg CaCO3/l…………………… Aigua dura
    Más de 550 mg CaCO3/l……………….. Aigua molt dura

    La duresa de l’aigua també es pot expressar en graus francesos (ºfH) o en graus alemanys (ºdH). L’equivalència entre estes unitats i la duresa expressada en mg/l de carbonat de calci és la següent:

    1 ºFH = 10 mg CaCO3/l
    1 ºDH = 17,8 mg CaCO3/l

  • Necessite saber la duresa de l’aigua per a programar el rentavaixella. On la puc consultar?

    Totes les dades referents a l'aigua que consumeixes es troben en la Web pública del Sistema de Información Nacional de Agua. També pots trobar l'enllaç en la nostra web en l'apartat La Teua Aigua / Control de qualitat d'aigua.

  • N’hi ha prou amb 1,5 litres d’aigua al dia?

    És difícil establir la quantitat exacta d’aigua que ha de beure una persona al dia, ja que les necessitats solen variar en funció de diversos factors, com l’activitat física, el clima, l’edat o el sexe.

    Es recomana que una persona adulta sana consumisca 1 ml d’aigua per cada quilocaloria que ingerix al dia, és a dir, entre 2 i 3 litres d’aigua diàriament.

    D’esta quantitat, entre un 75% i un 80% s’ha d’obtindre de les begudes (bàsicament, aigua, llet, sucs, infusions, brous, etc.), mentre que el 20% o el 25% restant ha de procedir d’aliments sòlids, com fruita i verdura.

  • Saps com es recomana començar i acabar el dia?

    Quan dormim, perdem aigua. Per açò és recomanable beure almenys un got abans d’anar a dormir i un altre quan ens alcem.

  • Per què és important estar ben hidratats?

    Quan transpirem, el nostre cos perd aigua i sals minerals. El 99% de la nostra suor no és més que aigua, però també conté minerals com sodi, potassi, ferro i magnesi.

    Una bona hidratació ens permet recuperar els valors d’aigua necessaris per a l’organisme i evitar certs trastorns com vòmits, maldecaps, cansament, pell seca, etc., símptomes característics de la deshidratació.

  • Saps per què no hem d’esperar a tindre set per beure aigua?

    Cal compensar com més prompte millor la pèrdua d’aigua que patix el cos diàriament (més de 2 litres) per a evitar que comence el procés de deshidratació.

    Per açò és molt important que no esperem a tindre la sensació de set per beure aigua, ja que este símptoma és una característica pròpia de la deshidratació.

  • Hem de beure més aigua quan fem exercici?

    És fonamental beure mig litre d’aigua dues hores abans de fer exercici per a tindre una bona hidratació i deixar temps al cos perquè n’elimine l’excedent.

    Durant l’exercici és recomanable hidratar-se a intervals regulars per a reemplaçar tota l’aigua que es perd amb la suor. Després de fer exercici, és essencial beure aigua per a recuperar-se adequadament.

  • L’aigua de l’aixeta és bona per a un atleta d’elit?

    Sí, l’aigua de l’aixeta és bona per a un atleta d’elit i per a qualsevol persona que faça esport.

  • Els xiquets poden beure aigua de l’aixeta?

    L’aigua de l’aixeta és saludable per als adults i per als xiquets. És important que els xiquets i les xiquetes facen parades obligatòries en els entrenaments o els jocs per a beure la quantitat d’aigua suficient i hidratar-se.

  • Les persones majors s’han d’hidratar més?

    En el cas de les persones majors és fonamental controlar el consum d’aigua, ja que amb l’edat es produïxen canvis en la funció renal i una disminució important de la sensació de set.

  • Sabies que es recomana beure més aigua si tenim la grip o diarrea?

    El refredat comú, la grip i les diarrees porten freqüentment a la deshidratació, per la qual cosa, en estos estats, és necessari beure aigua regularment.

  • Per què és millor dutxar-se que banyar-se?

    És millor dutxar-se perquè en cada minut que passem davall de la dutxa amb l’aixeta oberta podem gastar fins a uns 10 litres d’aigua.

  • Quines plantes són les que requerixen menys consum d’aigua?

    Les plantes que requerixen menys consum d’aigua són els arbustos, les plantes autòctones i les resistents. Són plantes igualment boniques i consumixen menys aigua.

  • Quina és la millor hora per a regar el jardí?

    A primera hora del matí o al capvespre, ja que s’aprofita més l’aigua perquè no s’evapora tan ràpidament.

  • Després de cuinar, on tire l’oli?

    S’aconsella retirar l’oli de la paella amb paper absorbent i tirar-lo al fem, o bé arreplegar-lo, una vegada fred, en un envàs de plàstic hermètic i portar-ho a un punt de recollida perquè puga ser reciclat. No el tires per l’aigüera, perquè l’oli i l’aigua no es barregen i després resulta molt difícil eliminar-lo en les depuradores.

  • Per què no es recomana tirar pintura per l’aigüera?

    No es recomana fer-ho perquè la pintura és un material molt contaminant. T’aconsellem que la deixes assecar-se fins que es convertisca en una massa sòlida, i aleshores pots portar-la als centres de recollida municipals.

  • I les burilles, les podem tirar pel vàter?

    No tires les burilles pel vàter perquè contenen nicotina i quitrà, unes substàncies que es dissolen fàcilment en l’aigua i que són contaminants, fins i tot en xicotetes concentracions, i resulta molt difícil eliminar-les en el procés de depuració. Tira les restes dels cigarrets al fem una vegada estiguen ben apagats.

  • Quins altres materials no convé tirar pel vàter?

    Les tovalloletes humides, els medicaments, els bastonets, els plàstics, les gases, les compreses i els preservatius no s’han de tirar pel vàter, ja que poden obstruir les canonades i afectar l’entrada de l’aigua residual en les depuradores. T’aconsellem que col·loques un xicotet contenidor en el bany per a tirar-hi estos residus sòlids.